Champion Soccer per a SG-1000: perseguir la pilota abans que canviï de peus

Champion Soccer no explica cap trama. ハッツ representa la persona que juga sola o el jugador 1, i トリックス l’ordinador o el jugador 2; cada bàndol té un porter propi. Els noms només apareixen impresos en japonès, i en conservem aquesta forma aquí.¹

La palanca mou el futbolista seleccionat en vuit direccions. Si toca la pilota i continues corrent, regateja; amb el botó de passada, la pilota roda una distància curta en la direcció mantinguda. Només veus la posició, la fletxa i l’espai lliure: una passada conserva la jugada, però pot activar un company diferent abans que t’hi adaptis.¹

El segon botó canvia de funció segons el terreny visible. Sense la porteria rival a la pantalla, produeix un xut alt i llarg; quan apareix, es converteix en un tir baix. De lluny pots allunyar la pressió o guanyar metres; prop de l’àrea has d’orientar un intent de gol directe.¹

La fletxa es trasllada al futbolista de l’equip més pròxim a la pilota. L’automatització estalvia un botó, però no garanteix que el receptor imaginat sigui el següent home controlable. Mira la fletxa abans de corregir la cursa: si mous per inèrcia, pots enviar el nou jugador en direcció contrària.¹

El porter introdueix una altra excepció. Quan entra en pantalla passa a ser controlable, i el comandament que perseguia la pilota ha de cobrir de sobte la trajectòria d’un tir. La recompensa és una defensa manual; el risc, reaccionar tard enmig d’una acció confusa.¹

Els serveis reposicionen automàticament les figures. El futbolista més pròxim apareix sota la pilota en un servei de banda o al córner; en un servei de porteria, el porter queda al darrere. La represa és ràpida, però l’equip torna a reorganitzar-se sense demanar permís.¹

El reglament elimina el fora de joc, les faltes, els tirs lliures i els penals. Sense càstigs ni pauses que ordenin el partit, la pilota continua movent-se. Aquesta simplificació afavoreix les aglomeracions i els intercanvis de xuts llargs: el caos és el preu de la continuïtat.¹

El menú ofereix Amateur, Semi-Professional i Professional, amb una força creixent de l’adversari. No desbloqueges res ni trasllades resultats: el nivell és l’única progressió. Amateur deixa més marge per seguir la fletxa; pujar de categoria accelera una pressió que el control i l’animació no sempre permeten interpretar a temps.¹

En solitari jugues contra l’ordinador; amb dos jugadors, VSTR passa al segon participant. L’arquitectura és idèntica, però tots dos patiu la selecció automàtica i la lectura entretallada. El duel resulta menys previsible i més just que contra un ordinador descrit per la crítica com més ràpid i agressiu.³⁵

El jugador 1 comença amb el servei i, després de cada gol, serveix l’equip que l’ha encaixat. Al cap de cinc minuts acaba la primera part; després de deu, guanya qui hagi marcat més. Un empat no obre una tanda de penals, sinó una pròrroga fins al primer gol. Aquesta mort sobtada dona una conseqüència contundent a l’últim error.¹

A SG-1000, l’edició es juga habitualment amb la palanca de control. Els models SJ-200, SJ-150 i SJ-300 ofereixen moviment en vuit direccions i ordres de passada, xut o tir i inici. En una SG-1000 original, el segon comandament es connecta a l’entrada lliure; l’esquema JOY1 i JOY2 correspon a SC-3000 o SG-1000 II.¹

El cartutx funciona amb les sèries SG-1000 i SC-3000. Una SG-1000 equipada amb el teclat SK-1100 admet cursors i dues tecles d’acció per al jugador 1, i E, S, F, X amb CTRL i FUNC per al jugador 2. Aquí es tracta exclusivament l’edició de SG-1000.¹

Champion Soccer figura entre els jocs d’esports de 1984, amb la referència G-1034, una ROM de 16 KB i un preu original de 3.800 iens. Sega Enterprises va desenvolupar i publicar l’edició de SG-1000; Pony Canyon va publicar l’edició posterior per a MSX.²⁴⁵

Avui interessa menys com a simulador que com a solució primitiva al problema de controlar tot un equip. La fletxa automàtica és llegible, econòmica i capaç de produir decisions reals: anticipar el següent home, orientar la passada i avançar fins que el xut es converteixi en tir. Quan funciona, una jugada curta revela una idea clara dins d’un cartutx diminut.

També cal arribar-hi amb paciència. El moviment entretallat, els grups de figures i l’avantatge de pressió de l’ordinador castiguen qui busqui control precís o futbol tàctic. És més recomanable per a qui estudia els primers videojocs esportius, sobretot amb una altra persona al costat, que per a qui vol una competició llarga. Juga-hi per perseguir una idea; no esperis que la fletxa sempre t’esperi a tu.

La caixa japonesa ven una escena més fluida i dramàtica que els futbolistes geomètrics de la pantalla. El frontal indica compatibilitat amb SC-3000 i SG-1000; el llom conserva el títol japonès i anglès, la referència G-1034 i els 16 KB. La contracoberta hi afegeix una captura del camp.²

El manual japonès de dotze pàgines distingeix passada, xut i tir, dibuixa tres models de palanca de control, explica les represes i presenta l’absència de faltes com una regla pròpia. També anomena els bàndols ハッツ i トリックス i els dona una personalitat gairebé invisible durant el partit.¹

La ressenya de Dylan Cornelius a Sega Does va ser extraordinàriament severa: va criticar el moviment entretallat, la velocitat superior de l’altre equip, les seqüències de xuts llargs i la dificultat per marcar fins i tot a Amateur. Són impressions d’un crític identificat, no mesures objectives, però assenyalen on la selecció automàtica i la presentació perden llegibilitat.⁵

Avui es pot matisar aquell rebuig sense negar els defectes. El joc no ofereix cap lliga, no presenta varietat d’equips i sovint confon; tanmateix, el canvi automàtic aborda amb una regla clara el problema de dirigir un equip sencer. Champion Soccer falla sovint com a partit, però encara funciona com a pregunta jugable.