Sindbad Mystery per a SG-1000: obrir el mapa abans que els monstres et tanquin el pas

Sindbad arriba a l’Illa del Tresor (Treasure Island) per trobar un cofre d’or enterrat entre passadissos emmurallats. L’aventurer, les cúpules, el camell i el botí dominen la il·lustració de la capsa; dins la partida, el protagonista converteix un espai desconegut en un mapa llegible mentre cerca el punt on excavar.²

Els monstres no tenen noms ni personalitats: si toquen Sindbad, el deixen fora de combat. El cofre dona direcció, el mapa proporciona pistes i els perseguidors imposen el temps disponible per interpretar-les. La fantasia oriental vesteix una situació molt concreta: cal descobrir prou informació abans que els corredors segurs desapareguin.²

Mous Sindbad amb la palanca i observes dues zones alhora. Al laberint veus passadissos, desnivells, pedres, monstres i interrogants; al lateral, el mapa del tresor mostra quines peces d’informació ja has obert. El moviment sobre un interrogant actualitza immediatament aquell segon espai. La decisió important no és només cap on fugir, sinó quina pista pots recollir sense cedir una sortida.²

Quan t’atures davant d’un punt excavable, una pedra o un forat, el botó d’acció interpreta el context. Excavar pot descobrir el cofre i també deixa un obstacle que frena l’avanç frontal d’un monstre. Si el mateix forat t’impedeix continuar, el botó el reomple. Davant d’una pedra, la fa rodar cap endavant i pot aixafar monstres. Cada ús resol un problema, però també altera el recorregut que necessitaràs uns segons després.²

Poques ordres, tres conseqüències

La puntuació premia tant la informació com l’agressió calculada. Cada panell obert val 100 punts. Si localitzes el tresor abans de revelar tot el mapa, cadascun dels panells encara tancats val 300: deduir aviat és més rendible que netejar la pantalla mecànicament. Una pedra dona 200 punts per monstre i concedeix una bonificació no quantificada si n’encadena diversos.²

Comences amb tres Sindbads i en guanyes un altre en superar els 20.000 punts. Perdre’n un no és només reduir un comptador: talla un intent d’exploració que ja havia convertit part del risc en coneixement. El sistema de punts ofereix així una segona tensió. Pots revelar més interrogants o provar una excavació primerenca que conserva panells de 300 punts, però t’obliga a confiar en una lectura incompleta.²

La progressió no es divideix en una campanya narrativa. Cada cofre obre pas a una altra illa o laberint, i hi ha tres dissenys diferenciats. Després del tercer, el joc torna al primer amb monstres més agressius. No apareixen regles noves que renovin l’aprenentatge: augmenta la pressió sobre el mateix repertori de girar, descobrir, excavar i manipular obstacles.⁴

La dificultat neix de dues causes molt diferents. La bona és sistèmica: diversos monstres redueixen l’espai segur mentre tu divideixes l’atenció entre terreny i mapa. La dolenta és física: el control pot no respondre amb precisió en girs i cantonades, fins i tot amb un comandament alternatiu. Quan això passa, la persecució deixa de castigar una ruta mal pensada i castiga una ordre que no s’ha executat com calia.²⁴

Hi ha opcions per a un i dos jugadors, però la segona és alterna. Cada participant afronta el mateix tipus de repte en el seu torn; no hi ha cooperació simultània ni repartiment del mapa. Això permet competir per la puntuació en condicions equivalents, però desaprofita una possibilitat evident: que una persona interpretés les pistes mentre l’altra gestionés la fugida.²³

A l’SG-1000, el comandament previst és la palanca de control: la palanca mou Sindbad i qualsevol dels dos botons START executa la mateixa acció contextual. Aquesta precisió importa perquè el mateix cartutx és compatible amb l’ordinador SC-3000 i el manual també n’explica els controls, que poden ser el teclat o una palanca de control opcional. Les tecles de cursor, INS/DEL, E, S, F, X i FUNC no corresponen als controls de l’SG-1000.²

Sega situa el cartutx el 1983 i adverteix que, per a part del seu catàleg primerenc, l’any es basa en el copyright de l’embalatge perquè no sempre hi ha una data comercial inequívoca. SMS Power encapçala la fitxa amb gener de 1984, però cataloga variants japoneses com a 1983. Per això convé retenir el període 1983–1984 i no convertir la discrepància en un dia de llançament inventat.¹³

La pantalla fixa i la perspectiva elevada defineixen l’espai de l’edició SG-1000, que viu sobretot de colors plans i formes funcionals. Les escales marquen els desnivells, el contorn dels passadissos guia la mirada i el mapa lateral és llegible amb un cop d’ull. Sega figura com a desenvolupadora i editora corporativa; els crèdits personals coneguts corresponen a la versió recreativa i no acrediten qui va adaptar específicament aquesta versió SG-1000.⁵¹

Avui, la millor raó per jugar-hi és observar com una idea petita modifica un gènere conegut. El mapa lateral evita que el laberint sigui només una recollida de punts: cada desviació compra informació i cada excavació posa a prova una hipòtesi. Quan un forat frena un monstre o una pedra neteja un corredor, el joc fins i tot permet convertir l’espai en una eina.

També cal arribar-hi amb expectatives modestes. Després de les primeres partides, els tres laberints aporten poca novetat, i la modalitat alterna no amplia les regles. El control imprecís en alguns girs pot malbaratar una decisió correcta. No és recomanable per a qui busca precisió, una progressió extensa o trencaclosques pausats: la pressió pròpia dels recreatius domina sempre la deducció.

Sí que és recomanable per a qui estudia els primers cartutxos de Sega o gaudeix desmuntant sistemes compactes. Convé provar-lo com una peça curta, aprendre què fa l’acció en cada situació i perseguir una excavació eficient, no esperar una aventura desenvolupada. El seu millor moment arriba quan una pista, un forat i un monstre coincideixen; llavors el laberint deixa de ser un decorat i es converteix en la resposta.

L’objecte original és un cartutx G-1012 que Sega venia per 4.300 iens al Japó. Es conserven caixes verificades japoneses, europees i australianes, amb canvis de color, franja de títol, idioma i distribuïdor. Aquestes variants documenten l’abast de l’edició SG-1000, però s’han de separar del material que només identifica l’SC-3000, encara que el programa i el manual preveiessin totes dues màquines.¹³

Sindbad Mystery va reaparèixer el 1997 dins Sega Ages Memorial Selection Vol. 2 per a Saturn, una compilació japonesa de sis jocs. La compilació en prolonga modestament la presència oficial més enllà del cartutx, però no és la mateixa edició tècnica que l’SG-1000.⁶⁷

Sega Does va rebre el joc amb duresa i el va considerar una adaptació superficial, derivativa i poc desenvolupada d’un recreatiu. És un judici nascut d’una partida i no una dada tècnica, però assenyala bé la distància entre la promesa del mapa i el poc recorregut que Sega dona a aquesta regla.⁴

Amb més distància, el mapa continua sent el motiu per no reduir Sindbad Mystery a aquella recepció negativa. Obrir-lo mentre camines uneix exploració, risc i deducció dins una sola pantalla, i els obstacles permeten actuar sobre la persecució. El joc no converteix la troballa en una obra extensa, però conserva una imatge memorable: trobar el cofre significa entendre el laberint abans que el laberint t’entengui a tu.